Vés al contingut

294 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre294 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià294 aC (ccxciv aC)
Islàmic944 aH – 943 aH
Xinès2403 – 2404
Hebreu3467 – 3468
Calendaris hindús-238 – -237 (Vikram Samvat)
2808 – 2809 (Kali Yuga)
Persa915 BP – 914 BP
Armeni-
Rúnic-43
Ab urbe condita460
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
320 aC 310 aC 300 aC - 290 aC - 280 aC 270 aC 260 aC
Anys
297 aC 296 aC 295 aC - 294 aC - 293 aC 292 aC 291 aC

El 294 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Megel i Règul (o també any 460 ab urbe condita). La denominació «294 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]
  • Demetri Poliorceta derrota Arquidam IV, rei d'Esparta a Mantinea, i després a la mateixa Esparta que es va salvar per poc.[2]
  • Els dos fills de Cassandre, Antípatre I i Alexandre V es disputen el tron de Macedònia. Alexandre demana ajuda a Pirros de l'Epir i a Demetri Poliorceta. Pirros arriba primer, derrota a Antípatre i proclama rei únic a Alexandre. Demetri, quan arriba és rebut fredament per Alexandre, que, ja consolidat al tron, no el necessita. Demetri rep informes sobre una conspiració del rei en contra seu i s'anticipa, assassinant a Alexandre en un banquet. Es proclama rei de Macedònia.[3][4]
  • Antípatre I fuig cap a Tràcia per escapar de Demetri i Lisímac de Tràcia, per congraciar-se amb el nou sobirà, el fa matar i reconeix a Demetri Poliorceta l'autoritat sobre el regne del difunt.[5][6]
  • Lisímac, Seleuc i Ptolemeu I aprofiten l'absència de Demetri per apoderar-se de Xipre, Cilícia i les ciutats de Fenícia i Àsia Menor, que encara obeïen a Demetri. Més tard, Lisímac, que renuncia a la part que ocupava de Macedònia, conclou un tractat de pau amb Demetri Poliorceta i el reconeix com a rei de Macedònia.[7]
  • Demetri Poliorceta funda la ciutat de Demètrias. La pobla amb els habitants de Nèlia, Pàgases, Ormènion, Rizunt, Sèpias, Olizó, Boibe i Iolcos, que formen el seu territori.[8]

Antiga Roma

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 35
  3. Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 36-37
  4. Pausànias. Descripció de Grècia, I, 10, 1; IX, 7, 3
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXI, 7
  6. Justí. Historiarum Philippicarum, XVI, 1, 2
  7. Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 39-40
  8. Polibi. Història, XVII, 11
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 26
  10. Smith, William (ed.). «Regulus, Atilius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 11 març 2024].
  11. Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 32-34, 36-37
  12. Titus Livi. Ab Urbe Condita X, 32